PUBLICAT 18-03-05

L'HISTÒRIA DE LA MAYA,

EN MARCEL·LÍ,

LA ONA

I EL SENYOR GALTES.

Hi havia una vegada una papallona, una abella i un colibrí, la papallona es deia Ona, el colibrí, es deia Marcel·lí, i l'abella com no, es deia Maya. Tots tres es trobaven buscant flors i plantes aquí i allà, l'una presumia, l'altre feia mel i l'ocellet es dedicava a restaurar el seu niu. Un matí en Marcel·lí el colibrí va arribar tot esverat, va explicar a les seves amigues que havia descobert un nou camp de blat, era prop del pinar on vivien els tres amics. El blat d'aquest camp tenia les tiges mes gruixudes, el gra mes gros i el color mes groc. La papallona Ona, l'abella Maya, i en Marcel·lí el colibri, van picar d'aquí i d'allà fins a l'hora d'anar a dormir.

L'endemà els tres amics van anar al camp on el nou blat creixia i es feia més i més maco, de tornada van repassar la resta de camps de blat, d'ordi i de fruiters que ja coneixien. A l'hora de tornar a casa la papallona Ona li va dir a la Maya l'abella, portes pol·len a la panxa, t'has embrutat tota, i la petita Maya, sense pensar-s'hi dues vegades va espolsar el pol·len, que era del blat nou, damunt d'unes quantes tiges del blat del senyor Tomàs que feia molts anys que en tenia cura i que mirava de guanyar-se la vida fent les coses be.

Com us podeu suposar això va durar tota la primavera i gran part de l'estiu, El que no sabeu es que l'abella Maya, el colibrí Marceli i la papallona Ona, el dia 18 de setembre van ser denunciats i en l'actualitat estan en busca i captura pels agents de la Guardia Pretoriana Anticontaminació de Conreus Lliures, avui encara no els han trobat.

Realment son culpables d'haver pol.linitzat de forma subversiva i intencionada un camp de blat transgenic, d'alta qualitat, que complia amb la totalitat de les normes de la Generalitat, amb pol·len no controlat dels camps de blat que a les rodalies i sense cap tipus de control per part de ningú, han estat, des de fa més de mil anys, desenvolupant-se sota l'atenta mirada del senyor Tomàs i els seus avantpassats.

Evidentment com que ni el colibrí Marcel·lí, l'abella Maya ni la papallona Ona saben llegir, no estan assabentats del seu estatus de fugitius, es clar que, tampoc han sigut capaços de conèixer el contingut de la nova llei, que regula el cultiu de vegetals transgenics. Tampoc el senyor Galtes, que tant aviat bufa cara amunt o cara avall es a dir, cerç o mestral, com que tampoc sap llegir, no ha pogut saber que endur-se, tot bufant pol·len sense analitzar i sense autorització d'un lloc a l'altre esta super prohibit.

El senyor Galtes, el bufador, es culpable de molts altres delictes, ell va escampar la contaminació radioactiva de Xernobil, amb la seva bufera es ell qui transporta el fum contaminant de les fabriques i per això es produeix la pluja àcida, també es l'únic culpable de fer més grans el darrers focs, eren només quatre fulles seques que s'havien mig encès quan hi va caure al damunt una punta de cigarret, va venir el senyor Galtes i expressament va bufar i au!.

Evidentment, el senyor que va llençar la punta del cigarret no va fer res mal fet, ni els polítics que van autoritzar una Central Nuclear sense cap tipus de mesura de seguretat, tampoc son culpables de res, les multinacionals que construeixen fabriques que deixen anar productes contaminants.

Si aquest conte l'expliqueu a la canalla, fins i tot els nens de quatre i cinc anys ens faran veure la contra, amb la seva clarividència i crueltat, seran els que perdonaran al senyor Galtes, a l'abella Maya, al colibri Marcel·lí i a la papallona Ona, que continua ballant una dansa màgica amb la seves ales de color de bronze amb pics vermells i daurats i dos grans taques negres i blanques.

CÚES DE PANSA

publicat 04 - 03 - 05

Sentint parlar polítics i periodistes especialitzats, tinc el convenciment, cada vegada més fort, que ja hem deixat a part la societat Capitalista, la societat del Benestar, i la societat Recreativa, que era com es deia al meu poble el bar de Dalt. Hem entrat en la societat dels desmemoriats, o això es pensen els qui mos volen manipular. El que passa que no val la pena passar-se la vida barallant-se amb ningú i menos per política.

Si fem memòria, al carro de salvar l'aigua, l'Ebre i el Delta, hi van pujar tota classe d'ecologistes de pa sucat amb oli, per que al costat de la pancarta de NO AL TRANSVASAMENT !! i NUCLEARS NO !! hi feien lluir la de PROU PARCS EÒLICS !!, si perdem un minut buscant diaris de un parell d'anys enrere, trobarem fotografies dels personatges que avui donen suport a vint-i-vuit nous parcs eòlics, sota de la pancarta en que fa dos o tres anys los maldava.

Polítics que van repudiar la política americana i el seu president, fa quatre dies van bellugar cels i terres per poder assistir a un sopar amb Bush, o van córrer desesperadament per que ell els hi dones la mà de passada, i així poder tenir una imatge, que els mostres al mon, al costat del personatge que ells mateixos havien acusat, no fa massa, de assassí.

Fa temps el meu fill que llavors tenia deu o dotze anys, havia començat a tocar la gralla, a la fira del poble hi havia un xiringuito amb una bona colla de joves que demanaven el tancament de totes les nuclears del mon. Seguint la corrent del moment el noi va anar a tocar la gralla amb ells, en tornar, portava el cap ple de consignes antinuclears i el pap ple de cervesa. Un bon amic, davant del seu discurs entusiasta, li va anar fent preguntes, una darrera l'altre, si havia anat amb la moto d'aquell, o si havia vist l'equip de música de l'altre o si fulano l'havia deixat pujar al seu cotxe nou, que es posava de zero a cent en sis segons vint-i-tres dècimes, i així unes quantes més.

Quan el meu fill va haver cantat les excel·lències de tots els estris a motor i elèctrics, dels ecologistes que havien tocat la gralla amb ell, el meu amic li va recordar que totes aquelles meravelles no eren gens ecològiques, a no ser que funcionessin amb energia eòlica o plaques solars. El nen es va limitar a fer anar el cap amunt i avall i a dir-li al nostre amic que tenia raó. Una forma una mica dura d'aprendre una lliçó de coherència.

Però coherència es el que no trobem en els nostres manaires, nos et pots desdir avui del que vas afirmar abans d'ahir, si un abocador era dolent fa un any, es dolent avui, i si ara ja es bo, ho devia ser un any enrera.

Al casal de jubilats, hi han fet no fa massa cursos especialitzats, per que diuen que els avis perden la memòria, els hi han ensenyat a recordar el numero del carnet d'identitat, o el telèfon de la farmàcia. Tonteries, el numero de carnet no cal que els hi facin recordar, el duen sempre al damunt, se'l treuen de la cartera o del moneder, i ja esta, a la farmàcia hi van tot passejant, que als avis del meu poble el que els hi sobra son hores. Tots es recorden perfectament del dia que van néixer els seu fills, o del dia que es va acabar la guerra, o de la primera vegada que van anar al cinema acompanyats, poques vegades es descuiden d'anar a cobrar el primer de mes, o de felicitar a la Mundeta pel seu sant.

Potser el curs li cal a aquell pobre polític, que jurava que si arribava a manar, a les escoles no hi hauria barracots, i que ara ha omplert els patis de les mateixes escoles amb aules provisionals, li hauríem de recordar que potser son el mateix i que només els hi ha canviat el nom.

El més greu es que hi ha una bona colla de periodistes que no es recorden d'on son les hemeroteques, i senyors qui perd la memòria perd la identitat, jo em penso que aviat n'hi haurà que no podran perdre ni la vergonya

Que la meva avia, quan jo li deia que no em recordava d'una cosa, em feia menjar cues de pansa.

L’ORDINADOR, I EL DIMONI

PUBLICAT 24 - 03 - 05

Sembla que s'han detectat un seguit de robatoris en esglésies, i s'han trobat a faltar, calzes i formes consagrades, la policia sospita dels adoradors del dimoni i sembla els capellans exorcistes tenen feina extra. Amb tot això no lliga que, no fa massa, van dir per la televisió que el Papa de Roma havia afirmat que l’infern no existia, be, es igual, jo tampoc hi creia massa en aquestes coses, però fa un parell de setmanes que tinc uns pensaments molt complexos, si no hi ha infern on son els dimonis?, on van els expulsats dels cossos posseïts una vegada han estat exorcitzats?, on viuen els àngels caiguts, que amb tant de coratge van vèncer els arcàngels?. Jo ja ho sé : AL MEU ORDINADOR.

Primer es una tonteria, desprès se’t penja, l’endemà no et guarda els canvis ni les correccions del treball del curs nocturn. A partir d’aquest moment tot es costa avall, i si no fos que hi tens mitja vida a dins i que t’ha costat una pasta, les temptacions de llençar-lo per la finestra arriben a ser irresistibles.

Parles amb un amic que n’entén, no ha pagat mai una reparació i s’ho fa tot ell. Però el seu ordinador no es el teu, per que la bèstia que va sortir del cos de la nena de l’exorcista ha pres possessió del teu ordinador.

Amb prou feines aconsegueixes fer còpies de seguretat de tot, t’has deixat una pasta en CD’s, el teu amic no hi pot fer res, ni el seu cunyat, ni tant sols el teu cunyat, que segons diu la teva mare, sap fer de tot i to ho fa be. No, haurem de cridar un especialista, en ordinadors es clar, però quin especialista ?, tècnic en hardware, tècnic en software ?, truques a la botiga on vas comprar el maleït estri infernal, "tenim molta feina, t’enviaré un tècnic així que pugui....."

Les visites del tècnic esdevenen habituals i acabeu anant de copes un divendres a la nit, la factura et deix la llibreta d’estalvis tremolant i tu cada vegada n’estàs mes convençut, al teu ordinador hi ha un poltergreist, i com que t’has fet amic del tècnic li dius, i ell molt seriosament et diu que els ordinadors tenen coses rares.

Per fi un dia pots acabar un informe, guardar tot allò que tenies pendent d’entrar a l’agenda i aconsegueixes treballar amb normalitat, pots jugar amb un dels jocs que et va posar d’estrangis el teu nou amic tècnic, no saps com ha passat, no torna a fer el ruc, no es penja, no t'ha perdut informació i sembla una màquina totalment nova. Quan el divendres a la nit et trobes el tècnic al bar, li comentes les novetats, i entre copa i copa, i demanant-te que li guardis el secret et confessa amb la llengua bauba que ell esta segur "........que es cosa de màgia .... "

"ROMA DIXIT"

PUBLICAT

04 - 02 - 05

Tots sabem que la vida es un cau de contradiccions, el qui més el menys ho te clar des de que va començar a caminar, si camines, vas allà on vols, però si camines te canses, però si no camines no vas enlloc, i ja hi som, que hem de fer ?.

Poc a poc anem entenent que el millor es agafar un camí, pot ser serà una drecera o pot ser serà una circumval·lació, però es lo nostre camí.

El gran Perich afirmava que l'església serveix per donar solució a una sèrie de problemes, que sense l'església no existirien , no vull ser irreverent però els darrers dies les declaracions de bisbes, nuncis i del mateix Papa de Roma ens fan pensar en una funció de circ, que si condó si, que si condó no. Una de les mil paraules que han fet servir per dir no al preservatiu es que es antinatural, con també consideren que es antinatural el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Ara resulta que a més de poder anar al cel, amb les instruccions del Papa de Roma i dels bisbes, podrem fer la competència a Greenpeace, tot ha de ser natural, molt natural.

Natural es que si un esta malalt, la naturalesa faci el seu curs i es mori, però no, tots anem a cal metge, encara que sigui de la seguretat social, per que mos curi. Natural es anar caminant, però qui no pot anar en cotxe va en bici, o si no amb tren, i amb carrilet aniríem si no mos l'haguessin llevat., Lo natural es tirar-se a l'aigua i ofegar-se, però tots hem procurat aprendre a nedar, i des de l'any de la pico que la gent fa barques més grans o més petites per poder anar pel mar o pel riu sense que s'afonin les persones ni les seves pertinences.

I parlant del que es natural, natural es que l'aigua d'un riu vagi a la mar, com diuen els meus estimats Quico el Celio, el noi, i el mut de Ferreries, "El Ebro nase en Reinosa i pasa por el Pilar i en el sur de Catalunya queremos que llegue al mar".

Senyor Papa de Roma no mos vingui amb mes contradiccions, i faré servir una paraula de vostè, si es antinatural casar-se amb una persona del mateix sexe, o es antinatural fer servir un preservatiu, que interromp el curs biologic de la procreació, també es igual d'antinatural que l'aigua del riu no pugui arribar a la mar.

Senyor Papa de Roma li demano de tot cor, no mos posi condons al riu, que son artefactes del dimoni.

HARRY, ERIC, POTTER

PUBLICAT -14-01-05

Harry es el diminutiu de Henry, Henry es la traducció d'Enric, i Enric i Eric tindrien la mateixa arrel, un es la versió llatina i l'altra l'escandinava, un jove català de la mateixa edat i amb un patronímic paral·lel al heroi de moda, ha sigut processat per que s'ha mimetitzat amb el seu ídol de ficció.

Un jove de catorze anys anomenat Eric, usa la fantasia d'una autora anglosaxona, que s'ha fet multimilionària en lliures esterlines, i això es ser molt multimilionari, que ja ha publicat cinc volums de la saga Potter, i el cinquè te mil pàgines, que segons diuen la presentació del sisè llibre desbordarà totes les previsions, i que les tres pel·lícules Hollywoodianes del nen Potter han superat totes les expectatives, dèiem que aquest jove usant una fantasia tant reconeguda i no gens perillosa, envia tres correus electrònics a tres empreses per que etiquetin els seus productes en català, i per signar els correus usa el nom de "Exercit de l'Ordre del Fènix", per si ho volen saber l'ordre del Fènix te la seu a la Plaça Grimmaud número dotze de Londres, i es una casa que com que pertany al mon del bruixots els mugles (persones no màgiques) no la podem veure. Aquesta informació la trobaran senyors jutges a la pagina num. 70 del cinquè volum de la col·lecció, titulat Harry Potter i l'ordre del Fènix.

Si a tots els treekys del mon, tots els que van anar a l'estrena de la darrera pel·lícula d'Spiderman vestits de aranya roja i blava, tots els que juren ser reencarnacions de l'Elvis, porten mitjons blancs amb vestit i sabates negres com el Michael Jakson i a la colla del meu poble que per carnaval es van vestir de dàlmates, no n'hi anaven 101 però deu ni do, haguessin de ser jutjats per la llei antiterrorista, senyors fiscals i senyors jutges, quan es disfressen d'inquisidors amb vestits arnats i plens de punyetes, estan segurs de que no s'haurien de jutjar primer entre vostès mateixos ?.

Estem davant d'un fenomen estrany, a un president d'una autonomia se li permet dir que solucionarà les coses a "tortazos" i a un jove de catorze o quinze anys no se li permet llegir les etiquetes dels productes de cada dia en un idioma co-oficial a l'estat. Ho ha demanat utilitzant tecnologia del segle vint-i-un i fent servir un heroi del segle vint-i-un.

No em serveix que diguin que a la web que normalment visita el jove hi ha una fotografia d'una bandera espanyola encesa, cremar un símbol de l'estat es punible, ja ho sé, jo a casa hi tinc diverses imatges del Crist a la creu i no el vaig matar jo, ni me'n sento culpable.

Es podria dir que les coses increïbles que passen a les aventures de la J.K.Rowling, han sortit de les pàgines del llibre i han fet explosió en xocar contra la crua realitat.

JA HO FAIG JO MATEIX

S'ha posat massa de moda el "Biricolatge" no se que redimonis vol dir ni quina traducció té, quan algú fa bricolatge, s'entén que es capaç de portar a bon fi un treball manual dins de l'àmbit de la llar, bàsicament per estalviar-se uns calerons.

Aquesta darrera definició dista moltísim de la realitat, la imatge del home manós que sabia estalviar uns diners al pressupost familiar, adobant la pota d'una cadira, repintant una paret, o desembussant una canonada, no es la del "bricoleta" , el primer, el de sempre, encara hi es, arreplega quatre fustes d'un embalatge, les deix en un racó, i un diumenge al mati a la taula del menjador, fa la reparació amb les quatre coses que te a casa.

L'afeccionat al bricolatge primer, compra eines modernes, molt modernes, desprès habilita el rentador, el garatge o l'habitació dels convidats com a taller, ho te preciós, una taula de dos o tres colors, les eines ben penjades, i calaixos de colorins amb una munió de cargols, claus, femelles, tacs, i accessoris extremadament diversos i extremadament inútils.

Que Deu us lliuri de que alguna cosa que no va a l'hora, caigui en mans del afeccionat al bricolatge, primer la desmuntarà i se l'endurà al taller, desprès es mirarà incrèdul el munt de cosetes que han sortit de dins, desprès ho netejarà tot i provarà de tornar a muntar l'aparell, tres setmanes més tard, descobrireu que heu de portar l'aparell a un tècnic per que us digui que en principi era una tonteria, però que algun sapastre ho va barruntar i ara ja no té solució, un de nou.

Una bona amiga meva, m'explicava que li havia demanat al seu company que li fes un moble cosidor, per poder tenir els fils, els botons i les quatre agulles. De la primera conversa alego en farà tres anys, durant set o vuit setmanes el pobre caloi va estar ocupat dissenyant el moble, dos o tres divendres a la tarda per comprar i classificar material i eines, a partir d'aquell moment no ha parat de treballar en el cosidor ni un sol dissabte, amb les excepcions naturals.

Quan li vaig comentar que era una bona llàstima que no pogués tenir el cosidor encara, desprès del munt de despeses i de les hores que el seu home hi portava emprades, va contestar amb la mitja rialla, "que dius, que duri força, ja li tinc preparada una nova feina, un armari farmaciola." "Però si en venen per tres euros i son monissims", "Ja ho se però es el hobby mes barat, amb un altre afecció, es doblen les despeses i duren molt menys temps, esta tant distret ... i es posa tant cofoi quan li dic que es el moble més bonic que he vist mai ...

la grip

PUBLICAT 28 - 01 -05

LA GRIP

He tingut la grip, fa poc que surto al carrer, aquest any han estat només tres dies, però tres dies fotuts, la primera nit martiritzes a la família per que fa fred a casa, te'n vas a dormir i no dorms, voltes i malsons i quan toca el despertador, es com un so infernal que et forada el cervell. Termòmetre, febre, i coixí, algú truca a la feina, ve el metge, no res, un xarop, sobrets amb agradable gust de wecs, i unes enormes ganes de tancar els ulls i els tanques, entre espirals negres que t'estiren avall cap a un no res grogos et venen al pensament aquelles grips amb la mare portant tassetes de caldo i sucs de taronja, i l'avia o la padrina fent-te companyia tot fent mitja o sorgint mitjons.

Surts del somni angoixat, et truquen de la feina, ha dit el metge que tres o quatre dies, - per un simple constipat ? - i et comences a sentir com un drap, es que t'han posat plom als genolls, i per l'esquena hi han passat totes les motos del Dakar al tornar, i el cap no sap on ha deixat el cervell, es impossible pensar, i els ulls et pesen i els vols tancar, i els tanques.

Al tercer dia, resurrecció, sembla un miracle, ets capaç d'apagar la tele i llegir el diari, ets capaç de parlar com les altres persones, el menjar no et fa fàstic, t'han tret el plom dels genolls i les mans no et tremolen. Per fi truques a la feina i els hi dius - demà vindré - fins i tot en tens ganes d'anar a treballar.

Les paraules de benvinguda dels companys queden esborrades per les del cap de secció, - Bones vacances, per un simple constipat, a la tele anuncien uns sobrets que van força be, ja teniu sort, ja ! - ai ! si les mirades matessin, o més ben dit provoquessin la grip, tots els companys, tant homes com dones us el mireu amb ira, per que a tots us ha rebut amb la mateixa cançó.

Però la grip es justiciera i pocs dies desprès la dona del cap de secció truca tota amoïnada, - que te febre, que no pot venir, que el metge ha dit ...., no, si seran unes hores no cal dir-ho a la central - .

Que el mosso de magatzem ho hagi dit al amic que porta el camió de la central, no s'ha pogut controlar, que sense voler se li hagi escapat al de comptabilitat que no es podien signar el albarans per que el cap de secció te la grip, es lògic, i el que si que es màgic, es que el dia que arriba el cap de secció amb cara d'haver travessat el desert, es trobi al gerent al seu despatx, i li digui - Que, amb l'excusa de la grip, una setmana de vacances eh! ... però si a la tele anuncien uns sobrets que van força be, ja tens sort, ja !.

I aquest es el moment mes feliç de la teva vida laboral, la rialla de tots companys i companyes et fa saber que no estàs sol i veus que la cara del cap de secció s'ha convertit en un poema, per que es clar, ell no li pot desitjar la mort al gerent, ni molt menys li pot desitjar la grip. I es llavors que penses que afortunadament al mon hi ha justícia, la grip, es cuida d'administrar-ne una part.

salutació

bona nit,

no se si sabre ser una bloggera com cal

cio, pot ser el meu nom, es el de les meves dues avies i me'n sento molt orgullosa.

a partir d'ara compartiré amb qui estigui disposat a acompanyar-me, el meus pensaments inútils, n'hi ha que son intemporals, n'hi ha que son eterns i n'hi ha que haureu de pensar una mica i relacionar-lo amb la data que van ser escrits.

gràcies per ser-hi

cio.