S'ha posat massa de moda el "Biricolatge" no se que redimonis vol dir ni quina traducció té, quan algú fa bricolatge, s'entén que es capaç de portar a bon fi un treball manual dins de l'àmbit de la llar, bàsicament per estalviar-se uns calerons.
Aquesta darrera definició dista moltísim de la realitat, la imatge del home manós que sabia estalviar uns diners al pressupost familiar, adobant la pota d'una cadira, repintant una paret, o desembussant una canonada, no es la del "bricoleta" , el primer, el de sempre, encara hi es, arreplega quatre fustes d'un embalatge, les deix en un racó, i un diumenge al mati a la taula del menjador, fa la reparació amb les quatre coses que te a casa.
L'afeccionat al bricolatge primer, compra eines modernes, molt modernes, desprès habilita el rentador, el garatge o l'habitació dels convidats com a taller, ho te preciós, una taula de dos o tres colors, les eines ben penjades, i calaixos de colorins amb una munió de cargols, claus, femelles, tacs, i accessoris extremadament diversos i extremadament inútils.
Que Deu us lliuri de que alguna cosa que no va a l'hora, caigui en mans del afeccionat al bricolatge, primer la desmuntarà i se l'endurà al taller, desprès es mirarà incrèdul el munt de cosetes que han sortit de dins, desprès ho netejarà tot i provarà de tornar a muntar l'aparell, tres setmanes més tard, descobrireu que heu de portar l'aparell a un tècnic per que us digui que en principi era una tonteria, però que algun sapastre ho va barruntar i ara ja no té solució, un de nou.
Una bona amiga meva, m'explicava que li havia demanat al seu company que li fes un moble cosidor, per poder tenir els fils, els botons i les quatre agulles. De la primera conversa alego en farà tres anys, durant set o vuit setmanes el pobre caloi va estar ocupat dissenyant el moble, dos o tres divendres a la tarda per comprar i classificar material i eines, a partir d'aquell moment no ha parat de treballar en el cosidor ni un sol dissabte, amb les excepcions naturals.
Quan li vaig comentar que era una bona llàstima que no pogués tenir el cosidor encara, desprès del munt de despeses i de les hores que el seu home hi portava emprades, va contestar amb la mitja rialla, "que dius, que duri força, ja li tinc preparada una nova feina, un armari farmaciola." "Però si en venen per tres euros i son monissims", "Ja ho se però es el hobby mes barat, amb un altre afecció, es doblen les despeses i duren molt menys temps, esta tant distret ... i es posa tant cofoi quan li dic que es el moble més bonic que he vist mai ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada