publicat 04 - 03 - 05
Sentint parlar polítics i periodistes especialitzats, tinc el convenciment, cada vegada més fort, que ja hem deixat a part la societat Capitalista, la societat del Benestar, i la societat Recreativa, que era com es deia al meu poble el bar de Dalt. Hem entrat en la societat dels desmemoriats, o això es pensen els qui mos volen manipular. El que passa que no val la pena passar-se la vida barallant-se amb ningú i menos per política.
Si fem memòria, al carro de salvar l'aigua, l'Ebre i el Delta, hi van pujar tota classe d'ecologistes de pa sucat amb oli, per que al costat de la pancarta de NO AL TRANSVASAMENT !! i NUCLEARS NO !! hi feien lluir la de PROU PARCS EÒLICS !!, si perdem un minut buscant diaris de un parell d'anys enrere, trobarem fotografies dels personatges que avui donen suport a vint-i-vuit nous parcs eòlics, sota de la pancarta en que fa dos o tres anys los maldava.
Polítics que van repudiar la política americana i el seu president, fa quatre dies van bellugar cels i terres per poder assistir a un sopar amb Bush, o van córrer desesperadament per que ell els hi dones la mà de passada, i així poder tenir una imatge, que els mostres al mon, al costat del personatge que ells mateixos havien acusat, no fa massa, de assassí.
Fa temps el meu fill que llavors tenia deu o dotze anys, havia començat a tocar la gralla, a la fira del poble hi havia un xiringuito amb una bona colla de joves que demanaven el tancament de totes les nuclears del mon. Seguint la corrent del moment el noi va anar a tocar la gralla amb ells, en tornar, portava el cap ple de consignes antinuclears i el pap ple de cervesa. Un bon amic, davant del seu discurs entusiasta, li va anar fent preguntes, una darrera l'altre, si havia anat amb la moto d'aquell, o si havia vist l'equip de música de l'altre o si fulano l'havia deixat pujar al seu cotxe nou, que es posava de zero a cent en sis segons vint-i-tres dècimes, i així unes quantes més.
Quan el meu fill va haver cantat les excel·lències de tots els estris a motor i elèctrics, dels ecologistes que havien tocat la gralla amb ell, el meu amic li va recordar que totes aquelles meravelles no eren gens ecològiques, a no ser que funcionessin amb energia eòlica o plaques solars. El nen es va limitar a fer anar el cap amunt i avall i a dir-li al nostre amic que tenia raó. Una forma una mica dura d'aprendre una lliçó de coherència.
Però coherència es el que no trobem en els nostres manaires, nos et pots desdir avui del que vas afirmar abans d'ahir, si un abocador era dolent fa un any, es dolent avui, i si ara ja es bo, ho devia ser un any enrera.
Al casal de jubilats, hi han fet no fa massa cursos especialitzats, per que diuen que els avis perden la memòria, els hi han ensenyat a recordar el numero del carnet d'identitat, o el telèfon de la farmàcia. Tonteries, el numero de carnet no cal que els hi facin recordar, el duen sempre al damunt, se'l treuen de la cartera o del moneder, i ja esta, a la farmàcia hi van tot passejant, que als avis del meu poble el que els hi sobra son hores. Tots es recorden perfectament del dia que van néixer els seu fills, o del dia que es va acabar la guerra, o de la primera vegada que van anar al cinema acompanyats, poques vegades es descuiden d'anar a cobrar el primer de mes, o de felicitar a la Mundeta pel seu sant.
Potser el curs li cal a aquell pobre polític, que jurava que si arribava a manar, a les escoles no hi hauria barracots, i que ara ha omplert els patis de les mateixes escoles amb aules provisionals, li hauríem de recordar que potser son el mateix i que només els hi ha canviat el nom.
El més greu es que hi ha una bona colla de periodistes que no es recorden d'on son les hemeroteques, i senyors qui perd la memòria perd la identitat, jo em penso que aviat n'hi haurà que no podran perdre ni la vergonya
Que la meva avia, quan jo li deia que no em recordava d'una cosa, em feia menjar cues de pansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada