PUBLICAT 18-03-05

L'HISTÒRIA DE LA MAYA,

EN MARCEL·LÍ,

LA ONA

I EL SENYOR GALTES.

Hi havia una vegada una papallona, una abella i un colibrí, la papallona es deia Ona, el colibrí, es deia Marcel·lí, i l'abella com no, es deia Maya. Tots tres es trobaven buscant flors i plantes aquí i allà, l'una presumia, l'altre feia mel i l'ocellet es dedicava a restaurar el seu niu. Un matí en Marcel·lí el colibrí va arribar tot esverat, va explicar a les seves amigues que havia descobert un nou camp de blat, era prop del pinar on vivien els tres amics. El blat d'aquest camp tenia les tiges mes gruixudes, el gra mes gros i el color mes groc. La papallona Ona, l'abella Maya, i en Marcel·lí el colibri, van picar d'aquí i d'allà fins a l'hora d'anar a dormir.

L'endemà els tres amics van anar al camp on el nou blat creixia i es feia més i més maco, de tornada van repassar la resta de camps de blat, d'ordi i de fruiters que ja coneixien. A l'hora de tornar a casa la papallona Ona li va dir a la Maya l'abella, portes pol·len a la panxa, t'has embrutat tota, i la petita Maya, sense pensar-s'hi dues vegades va espolsar el pol·len, que era del blat nou, damunt d'unes quantes tiges del blat del senyor Tomàs que feia molts anys que en tenia cura i que mirava de guanyar-se la vida fent les coses be.

Com us podeu suposar això va durar tota la primavera i gran part de l'estiu, El que no sabeu es que l'abella Maya, el colibrí Marceli i la papallona Ona, el dia 18 de setembre van ser denunciats i en l'actualitat estan en busca i captura pels agents de la Guardia Pretoriana Anticontaminació de Conreus Lliures, avui encara no els han trobat.

Realment son culpables d'haver pol.linitzat de forma subversiva i intencionada un camp de blat transgenic, d'alta qualitat, que complia amb la totalitat de les normes de la Generalitat, amb pol·len no controlat dels camps de blat que a les rodalies i sense cap tipus de control per part de ningú, han estat, des de fa més de mil anys, desenvolupant-se sota l'atenta mirada del senyor Tomàs i els seus avantpassats.

Evidentment com que ni el colibrí Marcel·lí, l'abella Maya ni la papallona Ona saben llegir, no estan assabentats del seu estatus de fugitius, es clar que, tampoc han sigut capaços de conèixer el contingut de la nova llei, que regula el cultiu de vegetals transgenics. Tampoc el senyor Galtes, que tant aviat bufa cara amunt o cara avall es a dir, cerç o mestral, com que tampoc sap llegir, no ha pogut saber que endur-se, tot bufant pol·len sense analitzar i sense autorització d'un lloc a l'altre esta super prohibit.

El senyor Galtes, el bufador, es culpable de molts altres delictes, ell va escampar la contaminació radioactiva de Xernobil, amb la seva bufera es ell qui transporta el fum contaminant de les fabriques i per això es produeix la pluja àcida, també es l'únic culpable de fer més grans el darrers focs, eren només quatre fulles seques que s'havien mig encès quan hi va caure al damunt una punta de cigarret, va venir el senyor Galtes i expressament va bufar i au!.

Evidentment, el senyor que va llençar la punta del cigarret no va fer res mal fet, ni els polítics que van autoritzar una Central Nuclear sense cap tipus de mesura de seguretat, tampoc son culpables de res, les multinacionals que construeixen fabriques que deixen anar productes contaminants.

Si aquest conte l'expliqueu a la canalla, fins i tot els nens de quatre i cinc anys ens faran veure la contra, amb la seva clarividència i crueltat, seran els que perdonaran al senyor Galtes, a l'abella Maya, al colibri Marcel·lí i a la papallona Ona, que continua ballant una dansa màgica amb la seves ales de color de bronze amb pics vermells i daurats i dos grans taques negres i blanques.